CAMÍ DELS LLACS
La tempesta ha estat forta, tota l'herba jau coll-torta. Surto a fora la cabanya per veure com regala la muntanya. La immensa vall de Carol se bada hermosament plena de sol. -Salut, pastor!, per vós i la vacada i per l'herba esplendent d'eixa clotada!- El pastor calla i riu, i, un vedell passa botant esbojarrat per la gran jaça. -Bon home, vós que sou d'aquests paratges senyaleu-me el camí dels llacs salvatges!- -Seguint aqueix caient de fondalades veuràs Lanós, el gran llac de les fades i més amunt Carlit, prò, ja tens pit?...- -Pit i bastó!- l'hi vaig dir jo. -Doncs, au! que la tempesta és lluny i el cel és blau.
Joan M. Guasch (1878-1961)