LA MITJA LLUNA DE LA CERDANYA
(...) Poques coses sabia, jo, de Llívia. Però de sempre m'ha encuriosit per què hi ha aquesta mitja lluna sota el Carlit, on la gent s'ha mantingut tan catalana mentre els altres pobles, ja considerats francesos, anaven perdent la llengua a poc a poc. El senyor Vinyet, i també l'alcalde de Llívia, Josep Vicenç, m'ho va aclarir. Llívia és catalana per un descuit dels buròcrates del Tractat dels Pirineus. Els delegats del rei Cristianíssim, francès, i els delegats del rei Catoliquíssim, espanyol, van tenir cura de no deixar-se cap ciutat ni cap poble a l'hora d'escapçar-nos les terres. Però Llívia és una vila des dels temps de Cèsar, porta de la Cerdanya segons els musulmans, i els vilatans van recordar que al tractat, no hi deia res, de viles. Per aquesta raó, a hores d'ara, travessem una carretera de traçat francès per arribar a Llívia, aquest poble que té una entrada de desvetllament feliç i una matriu de tossuderia històrica, a mig camí d'aquest pendent cerdà, tan dolç, que s'estira cap al Segre.
Montserrat Roig (1946-1991)