| GOIGS A LA VERGE DE NÚRIA |
|
|---|
i la ciutat se remou
brillant d'insomnis i fúria,
nostres ulls enlluernats
veuran, allà en la foscúria,
la immòbil Verge de Núria
voltada de soledats.
Joan Maragall (1860-1911)
|
||
|
A l'hivern, quan neva i plou, i la ciutat se remou brillant d'insomnis i fúria, nostres ulls enlluernats veuran, allà en la foscúria, la immòbil Verge de Núria voltada de soledats. |
||
Joan Maragall (1860-1911) |