| LA PUBILLA CERDANA |
|
|---|
no hi ha molt que s'és dictada,
d'una pubilla que hi ha
a la plana de Cerdanya.
A l'edat dels catorze anys
ja s'ha quedat sense mare;
per aprendre de cosir
a Girona l'han portada.
A la casa on l'han duta,
un capità hi posava,
si hi posava un capità
de la primera campanya.
Ja se'n posen a tractar
amb intenció de casar-se.
-Pubilla si vols venir
a la plana de Cerdanya,
que de dos cavalls que tinc
l'un serà per a portar-t'hi.-
Posa la sella als xivalls,
les pistoles a les xalmes,
ja se'n posen en camí
per anar a la Cerdanya.
Quan a la Cerdanya van ser
veu dos senyors passejant-se.
I la pubilla va dir:
-Un d'aquells és el meu pare.
-Pubilla! Qui t'hi ha dut?
Malhaja qui t'acompanya!-
El capità ho ha sentit,
ja en desembeina l'espasa,
li'n do un cop d'espasa al coll,
ja la vida li ha llevada.
-Pubilla, bé ens casarem:
ja no tens pare ni mare.
-Això no, que no ho farem,
perquè heu dat mort al meu pare.
Cançó popular
