LA PUBILLA CERDANA
Una canšˇ vull cantar,
no hi ha molt que s'Ús dictada,
d'una pubilla que hi ha
a la plana de Cerdanya.

A l'edat dels catorze anys
ja s'ha quedat sense mare;
per aprendre de cosir
a Girona l'han portada.

A la casa on l'han duta,
un capitÓ hi posava,
si hi posava un capitÓ
de la primera campanya.

Ja se'n posen a tractar
amb intenciˇ de casar-se.
-Pubilla si vols venir
a la plana de Cerdanya,
que de dos cavalls que tinc
l'un serÓ per a portar-t'hi.-

Posa la sella als xivalls,
les pistoles a les xalmes,
ja se'n posen en camÝ
per anar a la Cerdanya.

Quan a la Cerdanya van ser
veu dos senyors passejant-se.
I la pubilla va dir:
-Un d'aquells Ús el meu pare.
-Pubilla! Qui t'hi ha dut?
Malhaja qui t'acompanya!-
El capitÓ ho ha sentit,
ja en desembeina l'espasa,
li'n do un cop d'espasa al coll,
ja la vida li ha llevada.
-Pubilla, bÚ ens casarem:
ja no tens pare ni mare.
-Aix˛ no, que no ho farem,
perquŔ heu dat mort al meu pare.



Canšˇ popular


Vocabulari