LA CERDANYA
Narcís Oller, en una de les seves millors novel·les -Pilar Prim- descriu magistralment un viatge en carruatge de cavalls des de Ribes de Freser a la Cerdanya. L'arribada a la Cerdanya és particularment interessant. Diu Narcís Oller: la frau anava realment eixamplant-se, obrint-se com un compàs capgirat, el cel alegrant-se i estenent-se fins a l'altre horitzó llunyà de muntanyes transversals.... I més enllà afegeix: Era com passar de mort a vida. Els ulls no es cansaven d'esplaiar-se sobre aquella vall oblonga partida per les formoses arbredes del Segre i sos afluents i enclosa per dues grans serralades del Pirineu, que enlairaven fins al cel llurs crestes moradenques... Aquesta impressió, la vaig rebre jo la primera vegada que vaig anar a la Cerdanya, que va ser, també, la primera vegada que vaig anar al Pirineu. D'aquell viatge fa més de vint anys, però en recordo encara molts detalls i un dels que més he conservat va ser precisament l'arribada a la Cerdanya. Jo no estava, com els protagonistes de la novel.la de Narcís Oller, cansat del congost, però sí que em va sorprendre, com ells, i ben agradablement, també, aquell congost que s'obria com un compàs capgirat. (...) La Cerdanya és, per a l'afeccionat a la fotografia, una comarca única. Ho és, a més, a qualsevol època de l'any. A la primavera, quan els cims estan encara coberts de neu i a la plana tot verdeja; a ple estiu, quan el sol hi bat sense compassió; a la tardor, quan tot és ros, torrat; a ple hivern, els dies (que en realitat no són gaires) que la neu ho cobreix tot.
Estanislau Torres (1926)