LA MORT DEL REI JAUME I

(...) E encara pregam-lo que, si cas s'esdevenia que nós d'aquesta malaltia moríssem, en l'endemig que ell seria en establir los castells, que ell en aquesta saó no ens tragués del Regne, per ço com la terra per absència del dit infant En P. se'n podia perdre; e, si nós moríem en aquell endemig en Algezira, que el bisbe d'Osca e l'altra companya que ab nós era nos soterrassen a sancta Maria d'Algezira, o a sancta Maria de València, segons que nós havíem ja manat. E pregam al dit infant en P. que, la guerra passada, que ell nos faés portar, si moríssem, a sancta Maria de Poblet on nós érem ja lleixats. E a en tant, per alguns dies, com nós haguéssem en cor d'anar a Poblet, e de servir la Mare de Déu en aquell llogar de Poblet, e fóssem ja partits d'Algezira, e fóssem en València, a nós cresqué la malaltia: e plac a Nostre Senyor que no complíssem lo dit viatge que fer volíem... E aquí en València l'any de MCCLXXVI Kalendas Agustí, lo noble En Jacme, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó, e de Mallorques, e de València, comte de Barcelona e d'Urgell, e senyor de Montpeller, passà d'aquest segle: Cujus anima per misericordiam Dei sine fine requiescat in pace. Amén Aquest llibre féu escriure l'honrat En Ponç de Copons, per la gràcia de Déu abat de l'honrat monestir de Sancta Maria de Poblet: en lo qual monestir jau lo molt alt senyor rei En Jacme, aquell de què aquest llibre parla dels feits que féu ni li esdevengueren en la sua vida.

Jaume I (1208-1276)