JEREMIES BONSOMS
(...) Però el nen Jeremies, esgotat per tant d'estudi i de meditació, va emmalaltir d'anèmia perniciosa, i els metges prescriviren que anés a prendre les aigües al balneari de Vallfogona de Riucorb, cosa que es va fer així llestament i arribà allà en tartana un matí clar del mes de maig.

Ànima candorosa, el nen Jeremies Bonsoms va fruir de la solitud d'aquells paratges i, després de beure'n l'aigua, es passejava pel grandiós parc o bé s'arribava a Guimerà, poble proper, bo i llegint les poesies de Vicenç Garcia, que avia estat rector memorable en el mateix Vallfogona i un dels homes de més gran aticisme de tot el país. Després se'n tornava al balneari fent pomells de flors silvestres que invariablement regalava a la seva tia i a una cosineta seva anomenada Mercè, companya dels seus jocs.

Un dia els llegí el sonet que el cèlebre rector-poeta compongué al peu de la font del balneari i que va dedicar a una donsella a qui contemplava son amant molt trist, quan ella anava a cercar aygua a la font de Vallfogona.

Per aygua anaba lo meu be un cert dia,
Y foch ardent per los seus ulls llansaba;
Y en los meus, ab que atent la contemplaba,
Umplir los cantis fácilment podia.

Lo raix de l'aygua que molt clar eixia,
Com qui li diu: "Regaulos", murmuraba;
Y cuand la delicada ma banyaba,
La neu que va fonent-se pareixia.

A un extrem arribi tant insufrible,
Y als raigs fogosos de sa bella vista
Tant se'm cremaba la anima afligida;

Que pera mitigar lo ardor terrible,
En un canti se entrà, restant la trista
En anima de canti convertida.





Joan Perucho (1920)