L'ANY 1894, QUAN A SITGES...
L'any 1894, quan a Sitges va celebrar-se la Festa modernista del Cau Ferrat amb un certamen, Pompeu Gener, d'acord amb Santiago Rusiñol, va fer traduir al meu germà les poesies de Joan Richepin que s'hi premiaren. Josep Aladern havia tramès a aquell certamen unes composicions seves, originals i inèdites, però el prologador de Sagramental va voler que es premiés una composició d'aquella col·lecció ja publicada, la peça El minaire, que llavors fou intitulada El cant del minaire i que és així com consta inclosa al llibre que es va editar en record d'aquella festa.

Aquell certamen va ésser molt arbitrari en procediments, perquè solament hi foren premiats amics del jurat i dels altres individus organitzadors, i fins s'hi concediren sort igual alguns d'aquests mateixos; però, intel·lectualment, resultà una festa de gran transcendència en l'època, festa que sempre serà esmentada considerant-la com un moment de representativa valor en la història de la nostra vida espiritual, perquè en aquella ocasió, en el Cau Ferrat, el proç Jaume Rossinyol da llavors patrocinà una selecció d'escriptors catalans, d'entre els quals excel·lí la revelació de Joan Maragall.

El meu germà explicava que mentre l'autor de les Estrofes decadentistes llegia allí els seus treballs premiats tot aquell públic fornit d'intel·lectuals estava en suprema atenció, escoltant els versos d'aquell poeta, el qual es desgranava amb una veu harmoniosa, suau, i que impressionava tant l'auditori que, en haver acabat la lectura l'autor, la perdurable suggestió d'n cor d'ànimes devotes, aclamant-lo, li començà a retre el tribut d'una glòria immortal. Alguns amics de Joan Maragall ja l'havien homenatjat publicant-li un llibre de Poesies, originals i traduccions, en edició íntima, com a present de bodes, quan el jove es casà; però fins a l'ocasió d'aquell certamen de Sitges no transcendí generalment en el món literari el nom del poeta Joan Maragall.

Jaume Rossinyol, generós, anà donant a tots els autors premiats una pintura d'ell o algun altre objecte d'art dels que tenia en el Cau Ferrat. Com a fi de festa, Pompeu Gener, pensant en el seu important amic Joan Richepin, el qual no havia assistit a la congregació, l'autor de La mort i el diable agafà una espasa antiga, ferma i pesant, i va ordenar que la trametessin al poeta de Les blasphèmes i de La mer.


Plàcid Vidal (1881-1938)

Vocabulari