|
|||
Oh Sitges, cel i calitges, mar al peu, clavells al niu, blanc d'Espanya que enlluerna les espurnes de l'estiu. Cor que vols, cor què desitges, visc en tu, que tota plaus; tes noies tenen ulls negres, tes cases tenen ulls blaus. Si jo et desitjo, sols a mitges, dóna'm una flor ben lleu, dóna'm una margarida, ull de sol, ales de neu. |
|||
Josep Carner (1884-1970) |