En el natalici de Joan Miró
Vaig conèixer En Joan Miró cap allà l'any disset, de passada. Jo
tornava de Sitges, enlluernat. Tanta claror, tant de moscatell i
de coca fibrosos, tant de salobre a les mans i als llavis!
Enamorat del país, del mar i del so de timbales de l'aigua quan
peta entre roca i coval,
i del que n'havia sentit contar. En
Ricart -N'Enric-Cristòfol Ricart-, el retrat del qual havia
enllestit En Miró no feia pas gaire, va ensenyar-me'l,
anomenar-me'l i presentar-me'l, enmig de fums de carbonissa, a
l'estació de tren de Vilanova, fosca i brogidora. Va dir-me, si
fa no fa: "Crec que vós i En Miró heu nat sota la mateixa
estrella." "Estrella de mar o estel de cel?", vaig fer jo."Vós
mateix...".
|
