Fins el temps ajudà a la tristor de l'acte. Quan de l'estació de
la línia fèrria es posà la comitiva en marxa, ploviscava i era
gairebé fosc. Les llunyament campanes sanglotaven i, a l'ombra
tenebrosa dels negres paraigües regalimants, la fúnebre processó
anà desfilant silent per l'estret call que li
obria la gentada apostada per aquells carrers, on, només de lluny
en lluny, brillejava algun fanal. Desembocàrem per fi a camp
obert. El camí sinuós que menava al fossar de Vilanova, aparegué
constel.lat de torxes de vent i, a la seva fulgurant resplendor,
anà avançant, encara més silenciosa, l'enfredorida comitiva fins al portal del lloc sagrat.
A la nostra entrada, grans ràfegues de claror inquieta
anguilejaren per l'amarada blancor dels
màrbrics panteons: flamejaren fosforescents al llarg
dels espigats xiprers; encengueren les mústegues
roses de tot l'any que engalardaven llurs soques; els clergues
resaren el respons; grinyolà esgarrifosament la caixa en ésser
enfornada al costat de l'esposa del difunt i... muts encara, i
amb desordenat trepig, abandonàrem els vius, a la custòdia de la
santa fe dels uns i de la temor supersticiosa d'altres, el buit
estoig de l'ànima de l'il.lustre català, guiats només per la
tènue celístia que resplendia en els tolls.
|
