EL SENYOR DE L'HAVÀ I AIXÒ QUE EN DIUEN AMISTAT
Era a Cal Sastre de Santa Pau. Ai, aquestes magnífiques mongetes de Santa Pau, de pela finíssima, que segons el taxista Sebastià Alsina, es fan a la terra de greda, volcànica, de la Garrotxa. Són unes mongetes petites, que tiren a dolces, poc farinoses i que, fregides amb botifarra blanca, donen el punt just entre allò que és melós i eixut. Segons el taxista, que té setanta quadres de pintors olotins a casa seva, a Barcelona, les hem de bullir amb aigua d'ampolla, si no, perdrien aquest gust tan especial. Un bull i cuites diuen a Olot. Segons en Sebastià -amb qui, tornant d'Olot, anàvem traçant un mapa fantàstic fet de paladar i paisatge-, aquestes mongetes són tan dolces com les cebes de Sant Francesc, perquè creixen a la terra del volcà. Mentre la gent de la Garrotxa continuï amb aquest paladar tan fi, aquesta part del país està salvada.



Montserrat Roig (1946-1991)