L'ERMITA DEL MONT
Al cim d'un serradet del repeu del Mont se veuen les runes del casell de Beuda, dominant el poblet d'aquest nom. Part damunt, seguint el mateix córrec, a mà esquerra, se troben les d'una masia, aterrada fa trenta anys, de la qual no n resta més que un gentil llorer, com pera fer enveja a les del castell, descarnades i nues. Més amunt se troben pilots de pedres i senyals de parets, deixalles, sens dubte, d'un poble que, amb el nom de Casal, vivia a l'ombra del monestir de Sous.

Aquest està situat entre el castell de Beuda i el santuari del Mont, al fons d'un bonic redòs de la serra, en forma de petxina, mirant a sos peus, desde son balcó de cingles, les viles de Besalú, Banyoles i tota la Garrotxa de l'Empordà. (...)

Una sala del monastir serveix de temple a la parròquia de Sous, la més petita del bisbat, puix no té més de cinc focs, esgarriats per la montanya. En ell no hi ha res de notable, sinó dues columnetes de pedra, amb sos bonics capitells, que, emblanquinades i tot, fan de bon veure. El cementei, aprop de l'esglesia, es un bosc de sauquers, ortigues i canyes, que s'han ensenyorit veient que no hi entra cap difunt a pledejar-los la terra. Encara que aquí no ve gaire a tom dir-ho, aqueix és l'indret de Catalunya en que he vist gent de més llarga vida. Als voltants de la montanya abunden els vells de vuitanta i noranta anys, i en ella mateixa hi ha una dòna de cent tres, que va a missa encara per ses cames, i trasteja per allí com una daina.


Jacint Verdaguer (1845 -1902)

Vocabulari
  • repeu: base, part baixa d'una muntanya.