VENINT DE SANTA PAU ...
Les muntanyes d'Olot, cap a les Preses i fins a Finestres, els matins soleiosos d'estiu, semblen un vel blavís, una boirina. Els arbres més pàl·lids -àlbers i saules- són ombrívols i somniosos sobre aquell fons suavíssim. Però venint de Santa Pau, al caient del dia, aquelles muntanyes del Corb perden aquell encís, i es mostren dures, i s'estenen avall amb un gran oneig de cingles. És l'hora d'aquells versos de Maragall a les muntanyes olotines: Mos cops me us en veniu cap a damunt que sembleu una mar esvalotada. Així que arribeu a vila, les cases i carrers us semblen alegres com un refugi. Però si a la nit hi ha lluna i aneu a vora del riu, cap al Pont de Ferro, aquelles muntanyes ja les torneu a veure mig esvanides a la claror de la lluna.
Josep M. Capdevila (1892-1972)