LA CONQUESTA DE GIRONA PER CARLEMANY. LA CADIRA DE CARLEMANY
La lluita per la conquesta de Girona fou molt dura; els sarraïns eren molts i molt braus i estaven ben encastellats. Cada dia sortien de la ciutat i feien estralls entre els cristians, que com més anava més veien minvar les seves forces. El rei moro, des del cim de la muralla, es burlava de Carlemany i dels seus amb grans rialles i els deia mil insults i improperis. El cabdill cristià duia un calze d'argent i una imatge de la Mare de Déu que no desmparava mai, que servien per a presidir l'altar i per celebrar la santa missa. El sarraí en feia mofa i deia a l'emperador que faria servir de bací aquella copa argentada i que, d'aquella figura, en faria fondre un puny per al seu alfange.

Els cristians no perdien la fe ni les esperances malgrat ser cada dia menys, de tants com en morien. Amb tot fervor es lliuraven a l'oració, que dirigia el baró de Cartellà, que era el més prestigiós dels cavallers de la terra que ajudaven Carlemany. Veient que les forces minvaven tant, el cavaller decidí acudir a demanar ajut a uns quants cavallers amics seus, per tal de veure si feien un vaitot i sortien de l'anguniosa situació en què es trobaven.

Heus ací que un cap al tard va caure una pluja menuda de sang i dins de cada gota hi havia una creuta vermella. Així que va fer- se fosc, damunt mateix de l'indret on s'esqueia el palau del rei moro va aparèixer al cel una gran creu blanca resplendent com un sol, fins a tal punt que a mitjanit semblava com si talment fos de dia. Aquells signes cristians van esparverar els moros, però no per això deixà de sortir el rei a la muralla a fer burla dels cristians. Carlemany se li encarà i li digué que la victòria fora seva, perquè comptava amb l'ajut del Cel i que, de tots ells, no en deixaria sinó un de viu perquè pogués explicar la magnitud del seu triomf.

En aquestes, arribà el cavaller de Cartellà seguit d'una gran tropa de guerrers armats fins a les dents. Amb tot braó es van llençar contra la ciutat, i les muralles van caure esbocinades i Carlemay s'apoderà de Girona, i, tal com havia dit, només deixà viu un sol moro, que deixà anar perquè pogués explicar als altres la seva victòria.

Davant d'aquella imatge de Maria i amb aquell calze de què tant s'havia burlat el rei sarraí, féu celebrar la primera missa després de la reconquesta per agrair el favor del triomf. Tota la ciutat estava enrunada i calgué celebrar els Sants Oficis a ple aire, i l'emperador féu servir una pedra del tinell imperial, que encara es conserva al campanar de la Seu i és coneguda per Cadira de Carlemany. En el paratge on fou dita la primera missa fou aixecada més tard la catedral. El copó i la imatge de la Mare de Déu es van conservar fins fa quatre dies. Carlemany deixà a Girona una estàtua que era el seu retrat, com a record, i més tard, quan fou venerat com a sant, fou posada en un dels altars principals de la Seu i la gent anava a resar-hi al davant. En agraïment al seu ajut i en record del rés que dirigia, Carlemany concedí al cavaller de Cartellà les primeres paraules de l'avemaria: Ave Maria gratia plena, Dominus tecum, que sempre més ostentà orgullosament en el seu blasó.

Joan Amades (1890-1959)

Vocabulari
  • bací: orinal, gibrelleta.
  • alfange : sabre curt i corbat, tallant sols d'un costat.
  • fer un vaitot: posar tots els recursos o mitjans dels quals hom disposa, tot el seu esforç, en una empresa.
  • esparverar: esverar.
  • braó: força corporal, vigoria.
  • tinell: moble de luxe destinat a guardar i a exposar les vaixelles dels grans senyors que era posat generalment a les sales de recepció. Sala gran de les cases senyorials, on es trobava situat el tinell i on hom feia els grans àpats i les festes solemnes.