CLX. DE LA PESTILÈNCIA DE LES MOSQUES QUE DÉUS TRAMÈS SOBRE ELS FRANCESOS
Diu lo compte que quan la host dels francesos hac estat un llong temps e tengueren assetjada la ciutat de Gerona, en l'endemig hagueren gran mal pres los francesos en aquella host e prenien tot lo dia per raó de les mescles, e dels assaigs de les demeses que els faïen los frontalers que el rei d'Aragó havia posats a Bosoldó, e Hostalric e en los altres lloguars de la frontera, e per les requestes que els faïen tot dia cells qui eren en l'establiment en la ciutat de Gerona; e nostre Senyor d'altra part, qui tota vegada mantén los humils e puneix los ergullosos, tramès-los damunt en aquella host pestilències, e malalties, e fam e totes males ventures. Car primerament los tramès pestilències de mosques que hi hac tantes que el romanent del món no foren anc vistes tantes ensems; e eren mosques ben tan grosses e tan grans com un glan, e entraven per les narils als cavalls e davall per lo ses, que no hi valien mantes, ne tanques de cuir, ne nengun giny que fessen, que els ho poguéssen vedar; e mantinent que els eren entrades per un dels llocs damunt dits, no hi havia tan forts ne tan poderós cavall, que tantost no caigués en terra mort fred, així que bé en morien en aquella host, per aquelles mosques, quatre milia cavalls de preu e ben vint milia d'altres, sens tot si, que anc la plaga que Déus donà en Egipte al rei Faraó no poc ésser major que aquest.

E enaprés Déu donà sobre les gents d'aquella host diverses malalties e mortaldats, així que el terç d'aquelles gents tan grans, e especialment dels comtes e dels barons, moriren de diverses malalties que Déus los donava, que no hi bastava hom a sebollir, tants ne morien tots dies. Per què, si vergonya no els fos, se'n foren tornats los francesos volenters en llur terra e no ho volgueren haver començat per neguna res d'aques món; mas, pus fet s'era, hagueren estat així entrò que Déus los donà sentència difinitiva, e morí lo rei de França e els altres foren desbaratats e ahontats, segons oirets.

Mas lleixaré açò e parlaré del altres afers.



Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII)


Vocabulari