| |||
Sota del pont camina l'aigua trista és l'aigua de la pluja de Tots Sants; el cel és malva i rosa i ametista, hi ha un or de fulles pels camins forans. La Seu dreça la pàl·lida harmonia de pedra grisa vers el cel llunyà, i l'àngel guaita la caputxa pia de Sant Feliu una miqueta enllà. Sota les Voltes, la ciutat encesa, és estrident de riures i fanals, i cenyida de fosca, la Devesa dreça milers de branques immortals. Fa una boira que sembla un vel de fada, sonen el clarinet i el tamborí... I el cor, com una nit molt estrellada espera l'hora d'estimar i llanguir. |
|||
Josep M. de Sagarra (1894-1961) |
|||
|