Dia 5 de Maig
La ciutat de Gerona jau en los confins del Ampurdà y dintre de
la Selva de Gerona, és situada entre los dos rius nomenats lo Ter
y el Onà, juntantse a estos altres dos rius. En dita ciutat se
contan, en número de habitants, 6.753 personas; bisbat de tretse
mil ducats; plasa forta, ab governador militar. Part de la
caseria de Gerona queda a la falda de una cordillera de
montanyas, ab set fortins en ellas, sobre de dita ciutat,
haventhi altres dos fortalesas a son rededor que se nomena la una
Monjuich y l'altra lo condestable, ab sos governadors en ellas.
Las casas de dintre ciutat estàn posadas com en anfiteatro, las
restants quedan en paratge pla en los barris del Mercadal, que
las divideixen dos ponts, lo un de pedra y lo altre de fusta,
sota dels quals pasa lo riu Oñà unit ab lo Ter, que separan las
casas de dintre la ciutat de las del Mercadal.
El clima no és dels més saludables, y los camps quedan tots
plantats de vinyas y arbres ab abundancia de grans, ví,
hortalisas, fruitas delicadas, cànam y altres fruits a socórrer
las plujas.
És murallada la ciutat, ab alguns baluarts y canons molt pochs,
y estos, fora de algú, desmuntats. Té 6 portals Gerona que són:
lo den Vila, lo del Carme, lo de la Verge Maria, lo de Sant
Christòfol, lo del Areñ y la porta Nova. (...)
Mirada des del Mercadal a tota la casería de la ciutat, sembla
colocada en anfiteatro; al mitg de tota ella se eleva la
cathredal, ab son campanar, y, més baix de la Seu, lo de la
collegiata de Sant Feliu. Dita santa iglesia cathredal, baix la
invocació de María Santíssima en sa gloriosa Asumpció y del
gloriós patró y bisbe Sant Narcís, és prou gran. A sa entrada
fins a trobar lo cor és una nau capacísima, y des de el cor al
altar major a tres naus regulars, sent prou ben proporcionadas
las columnas. Lo altar major, que tindrà la elevació de dos
estats de home, és de plata masisa ab pedrer¡as. La mesa forma
quatre caras, las laterals y detràs són de plata de pich de
martell ab figuras antiguas, y lo frontal de or a pichs de
martell tamb‚ guarnit de pedras preciosas; memorable entre éstas
un carbuncle que antes
de ofuscada sa brillantez, ab termes vulgars escaldat, donaba
ell sol resplandor a tota la iglesia, segons així se conta. (...)
En quant a la sagristía, és molt rica, no tant sols per sos molts
sants de plata, candeleros y demés que se guarda en sos armaris,
si que per las pedras y joyas preciosas, una de estas una creu
de or pur, la copa de Carlos Magno, ab la qual bebia aigua
después de haver combregat, de or o plata sobredorada, ab altres
memorias de tan insigne emperador que conquistà a Gerona y sen
reza com a sant. (...)
Desde lo portal major de la cathredal, per ser en elevació
considerable, se descobra gran part de la ciutat de Gerona y sas
montanyas lluny azia ponent y tramontana; los finestrals del
campanar de la collegiata de Sant Feliu vénen casi a nivel de la
portalada y pla de la Seu. Baxantse per la gran escalinata, és
al baix lo collegi del bisbe. Se deixa a mà esquerra lo carrer
nomenat de la Forsa, sent per allí cerca la Alfarería o casa de
la Pia Almoyna. A la dreta se ix mediant una travesía a una
plaseta y a una petita iglesia nomenada de Sant Lluch, dels
capellans de la Seu pegada casi al detràs de las parets de la
collegiata de Sant Feliu. (...)
Dita collegiata no és molt capaz, feta a la antigua, y per
sa arquitectura notablement se repara; fosca en son interior y
baixa de bòbeda, servida per canonges ab la dignitat de un abat,
nomenat de Sant Feliu, qual goza de prou bona renta y extesa
jurisdicció. Reposa en lo altar colateral del major, a la part
del evangeli, lo cos de sant Narcís, bisbe y patró de Gerona,
qual gloriós sant patí martiri en dita ciutat; conservantse, no
obstant de pasadas algunas centurias, la llaga de la cama fresca
y encarnada, y cotons per reliquia, quals per devoció molts ne
han recullit per remey en sas dolencias. Queda lo cos dintre de
una arca de plata ab cristalls. Vuy dia se treballa ab activitat
en la construcció de la fàbrica de la capella de Sant Narcís,
emplentse en ella marbre y jaspe, haventse encontrat allí cerca
una cantera de varios y exquisits colors, entre estos de color
vert. (...)
Molts carrers y travesías inclou Gerona, y los que no vénen
ràpidos, que los més de la ciutat ho són, tenen lo paviment de
pedras regulars y descansats per caminarsi. Hi ha dos bonas
plasas dintre ciutat, nomenadas la de las Cols y la del Vi, ab
sas voltas en tot lo circuhit de ditas plasas, ab bells frentes
de casas, quedant en la del Vi la del Sr. governador. Las casas
de senyors de Gerona són la de Zarriera en lo carrer de
Ciutadans, que és de las més distingidas de Gerona y coneguda de
tota aquella primera gent; la de Benages, la de Fluxà, la de
Sala, la de don Salvador Puig, la de Burgés, la de Cruyllas, &c.
Totas estas tenen coches, ab las de S.Illma, Sr governador y
algunas dignitats del Capítol. (...)
La Devesa, que era un deliciós paseig als rededors de
Gerona, ab dos filas de arbres espesos, vuy dia no és res de lo
que era. (...) |