DIA 8 DE MAIG, ANY 1790. EXPLICACIÓ DE LA CIUTAT DE MATARÓ

La ciutat de Mataró dista sinch horas de Barcelona, situada en la costa de mar al llevant de la capital de la provincia. És mediana de casería, però de present se han fabricat y se fabrican moltas casas, com se repara en lo comensament del camí ral, lo carrer més llarch de Mataró, fins a la eixida de la Abana y hermita de Sant Simón ab altre carrer a la entrada a Mataró vehí a la Rambla, ab vistosas casas uniformes a dreta y esquerra, dit de la Mercè. Quedan alrededor de la ciutat moltas hortas, que allí ne diuhen senias, y bastant poblada dita ciutat de gent de ambos sexos y de la més són mariners y pesacdors ab alguns treballadors de la terra, que és de lo que més abunda tota la vora del mar; no obstant n'i ha de totas arts y oficis, si bé que los més necessaris; son numero en lo total de habitants arribarà, a poca diferencia, a 13.000 personas. Té dintre ciutat algunas pocas murallas y dos fortins ab canons a las platjas de mar a mitgdia per defensa dels enemichs, en las dos alas dels arrabals de Mataró. Un quartel capaz per tropa de caballería o infantería a últim del Paseig de la Riera, entre mitg dels dos carrers de Bonayre y de Argentona. Los carrers de dintre la ciutat, prop de la plasa y de la iglesia parroquial, són empedrats, y los dels arrabals y camí ral, ab lo de la Mercè, sens empedrar, excepto las voras de las casas, las que són blancass y limpias per part de fora y dintre, igualment que las cuynas y entradas, las que las mateixas donas de mariners y pescadors emblanquinan a menut; y a més de la blancura interior de las referidas casas de tota aquella gent de la marina las fan molt alegres sos hortets, jardinets y eixidas, y en moltas de aquella població de Mataró, parets enrajoladas de Valencia en sos menjadors, hortets y exidas que las hermosean moltíssim, a més de sa limpiesa y pisa de tot gènero arrenglerada en sos escudellers. Hi ha bonichs carrers de Mataró, amples los més, rectes y iguals; los portals de las casas de hechura quadrada los més; com se veu, tal uniformitat de portals en tots los dels arrabals, tant los del Hospital, Sant Juan, Sant Francisco, Sant Antoni y Sant pere, que desde lo camí ral ixen o desembocan a las platjas de mar a mitgdia, com los del arrabal de Dalt, de direcció als convents y iglesias de caputxins y caputxinas; tots los carrers dels arrabals de vora mar, per lo tant, rectes, donan una siilitut als carrers de la Barceloneta. Los carrers de més nomenada a Mataró són estos que he notat. (...) Aquella iglesia parroquial té per titular del altar a la Mare de Déu Candelera, y sa festa major és en lo dia 15 de Agost, la solemnitat de la Assumpció de Nostre Sanyora al cel. Per patrons a Sant Desideri, a Santa Maria Madalena y a las dos Santas verges y màrtirs Juliana y semproniana, fillas que se consideran en aquella ciutat, habitants en lo carrer den Pujol, quals, havent patit martiri en sant Cugat del Vallès, guardantse sos cosos sants, se embiaren algunas reliquias a Mataró, y se fa annualment, en los dias 27 y 28 de Juliol, lluhidíssima festa, havent discorregut pochs anys a est de 1790 que se embiaren a dita ciutat de Mataró, y dos dits de estas gloriosas màrtirs, Juliana y Semproniana, se guardan en un altar, dintre de un reliquiari, en una de las capellas de Santa Anna de pares escolapios. (...) En quant al treball de las donas y minyonas és de puntas de fil blanch, primorosas moltas de ditas puntas, y no se veu altra cosa que abundancia de cuxins de puntas treballant las mataroninas dintre de las entradas de las casas, llindars dels portals y fora al carrer; haventni de estas de prou bonicas caras y de bon talle de cos, y algunas se solen riure y trunfar dels barcelonins, si'ls preguntan alguna cosa o se las miran. Van por lo general las mataroninas curiosetas y limpias en son vestuari, el més marineresch y àduc las més pobretas y ancianas no fan tant fàstich com en altras poblacions dintre de Catalunya. Usan moltas en Mataró y demés costa de mar fins a Calella y més enllà, faldillas de bayeta bermella, faldillas de blauet, corbatas blancas o blavas florejadas de blanch o de altre color, llistadas per lo coll y cap, limpias per lo comú las més y curiosas, sí sols moltas de estas van ab sabatas sense mitjas, a saber minyonas de carrer, y rets encarnats ab flochs azia als ulls o de altre color y curts per darrera tals quals de estas, &c. (...) En quant al terreno és molt saludable, alegre y molt regalat de aigua, haventhi bastantas fonts, molta horta en tots aquells alrededors, ab tanta casería dispersa en tota la planura de Mataró, ab tot aquell llarc tros de mar que se descobra tant quant pot allargar la vista, no faltant peix en aquella pescatería bastant sabrós y moltas llagostas. Desde las platjas de mar, ahont quedan algunas barcas sobre la arena y altres que se hi construheixen, se descobra, y més en dias clars, a la montanya de Montjuich al ponent y un poch a la ciutat de Barcelona, principalment los edificis més alts, y al llevant fins més enllà de Arenys de Mar. A la part de tramontana se presenta una cordillera de montanyas, ab la de Burriach ab lo castell de son nom sobre, que n diuhen la Torre encantada o Castell dels encantats; com altre que n'hi ha sobre de altra montanya, a la vora de Caldetas; distancia hora y quart de Mataró al llevant. Se entra a la ciutat de Mataró, venint hom de Barcelona, per lo carrer de la Mercè, que tot són casas novas ab igualtat de teuladas, balcons, finestras y portals; tros de Rambla, Camí ral, ahont son principi a la dreta se ha obert en lo any 1790 un carrer fins a mar nomenat de Sant Agustí.

Rafael d'Amat, baró de Maldà (1746-1818)