Entre la decadència medieval i la reaparició d'una marina a
Catalunya a la fi del primer terç del segle passat hi ha un
lapse
de molts anys, de segles. Però de sobte, en el període que
acabem
de citar, el nostre mar es repoblà de veles. Després de tants
anys de dormir en terra, torna a agradar dormir en el coi d'un
vaixell. La novetat no obeeix pas a cap caprici. És que
navegant
es poden tornar a guanyar diners, comprant i venent. Quan el
capità Joan Millet, que manava un vaixell irrisori, el "San
José", àlias el "Glorioso" -més petit que les caravel.les de
Colom-, anuncià que admetia càrrega per a l'Havana, la gent
del
Maresme, i sobretot de Barcelona, quedà estupefacta. Així i
tot,
el negoci fou claríssim. Fou l'inici de la resurecció naval
del
país. Això passava a la fi del primer terç del segle, pel
183...
El 1835 es produí el viatge de la pollacra "Constancia", comandada per Joan
Mirambell, al Brasil i a l'Uruguai. Aquest darrer país estava
llavors en guerra amb Espanya. El vell Mirambell demostrà
ésser
un gran navegant i un excel.lent diplomàtic. El seu viatge li
donà un gran prestigi i un gran rendiment. Després del viatge
de
Mirambell, els mestres d'aixa del Maresme començaren a
treballar
sense descans. Entre els anys 30 i 60 del segle passat es
feren
en el país grans fortunes en la navegació.
Els viatges es feien a base del contracte anomenat de "mota i
madera". Era una societat en què la "mota" era el capital
invertit en el viatge i la "madera" era el vaixell. El capital
era la "mota" i el vaixell l'aportació industrial en el
negoci.
(...)
La més gran part dels vaixells eren propietat dels armadors de
la platja en què havien estat construïts. Les tripulacions
també
ho eren, i gairebé tots els tripulants tenien part en la
"madera"
a bord de la qual navegaven, des del capità al noi de cambra.
Aquesta col.laboració és la clau de la prosperitat del Maresme
en aquella època.
El factòtum del contracte era, naturalment, el capità. Aquells
homes de cara severa que es poden veure en alguns salons
d'aquest
país foren no solament grans navegants, sinó comerciants
excel.lents.
Les causes d'aquesta decadència foren diverses, però es poden
resumir en una: quan els viatges deixaren d'ésser lucratius
per
falta del comerç marginal, els armadors vengueren els seus
vaixells i els navegant tornaren a la terra. (...)
|
