Enguany -exactament el dia 28 d'octubre- s'acompleixen cent
vint-
i-cinc anys de la solemne inauguració del tren que cobrí la
línia
Barcelona-Mataró. Atesa l'actual extensió de l'estat espanyol,
no és cap disbarat sostenir que aquell ferrocarril fou el
primer
d'Espanya. De tota manera, tenint en compte que uns anys abans
s'inaugurà un servei ferroviari a l'Havana, i que aleshores
Cuba
depenia absolutamanet de la cort i del govern de Madrid,
sembla
que, en rigor històric, allò més adient i exacte és considerar
el carril de Mataró com el primer transport viari de la
península
ibèrica. D'altra banda, com és de suposar, abans del citat dia
28 d'octubre el tren ja havia recorregut el trajecte
repetidament
en missió de prova, fins i tot ple de gent. Les primeres
autoritats que viatjaren en el tren de la inauguració oficial
-la
de platerets i bombo-, quan pujaren als vagons sabien, per
experiència de llura ajudants o secretaris, que l'aventura no
comportava cap perill.
Quan el tren fa el seu recorregut, els cavalls, els
bous i els xais que transiten pels camins i pels camps veïns,
fugen espantats... També fugen els ocells...
Això deia el "Brusi", possiblement escrit per Mañé i Flaquer.
En definitiva, el fum de les màquines del novell carril,
aquell
fum que es difuminava cels amunt cranat un element inèdit en
el
paisatge, obrí de bat a bat les portes d'una època
absolutament
nova.
D'aquell canvi radical en el sistema de comunicacions
pervingué
ràpidament el progrés accelerat del país. El desenvolupament
industrial, principalment, anà a remolc de la instal.lació del
tren. Sobre aquesta faceta del procés econòmic del vuit-cents
no hi ha pas dubte.
(1973)
|
