CAMINS DE NIT
La nena de la Sila -així li deien- era tot just una adolescent, però anava ja com una dona feta, a l'hivern a recollir olives a la garriga, a l'estiu a espigolar a la ribera dels arrossers.

A l'hivern, les plegadores s'aixecaven amb els estels i arribaven al tros abans que el sol hagués sortit. Arribades allí, encenien focs sota les oliveres i, posades dempeus a l'entorn, s'escalfaven les mans entumides. La nena de la Sila anava també amb les plegadores; era la més petita. Les companyes la tractaven bé, la compadien, i en aquests matins de fred li permetien que es quedés al foc una mica més, mentre elles començaven ja la replega.

Els treballs de l'arrosser eren més feixucs; requerien ja dones fetes. Amb tot, sempre es trobava un propietari que, per compassió, o per interès -car la pagaven molt poc-, llogava la petita per donar les garbes als plantadors.

Els quadres d'arrossers s'estenien per totes bandes, coberts d'aigua i amb el fang allisat, a punt per a la plantada. El dia abans, amb el tiràs, l'home plantat al darrera, amb les tirandes a la mà, es procedia a l'escampament de les garbes. L'home, dret al darrera, anava sembrant a dreta i esquerra, de manera que els quadres quedaven després coberts de garbes com de punts negres, surant sense ordre sobre les aigües.

A punta de sol baixaven els plantadors; venien en amples colles, s'endinsaven per les aigües llises i començaven la plantada. El fang era tou sota els peus. Els plantadors, tot reculant, anaven cobrint la terra de motes verdes. La feina de les noies era llavors la de buscar les garbes escampades del dia abans i posar-les a l'abast dels segadors perquè aquests no perdessin punt.

(1935)


Sebastià Juan Arbó (1902-1984)

Vocabulari
  • tiràs: eina que consisteix en un tros de fusta plana fixada transversalment a l'extrem d'un mànec llarg, i que serveix per a aplanar la terra o arreplegar el gra.
  • tirandes: tirants d'una carreta, d'una arada, etc.
  • mota: conjunt de plantes que hi creixen.