| LA FI DEL COMTE D'URGELL. SETGE DE BALAGUER |
|
|---|
Aquí en la ciutat de Leyda arribà gran ambaxada al rey, de la ciutat de Barcelona; lo rey tingué aquí son gran consell què farie sobre lo fet del compte de Urgell. Fo del.liberat que abans lo compte no se pogués enfortir, que lo rey ab tots sos regnes se posàs sobre Balaguer, e dins Balaguer lo enclogués, a ffi que ell no.s pogués appartar, ne agués forma ab mitjà algú de metre gent de armes.
De fet, lo rey convocà las hosts de sos regnes, e signantment del Principat de Cathalunya, en virtut del usatge Princeps namque, e ab alguns castellans que ab si tenia e ab ell éran entrats, e tota la host de la vegueria de Leyda, qui.l seguí, ell se posa sobre la ciutat de Balaguer. E posa aquí son gran camp, e enclou lo compte dintre.
Lo camp se enfortí estranyament, axí en molta gent qui, dins, de tots los regnes y arribà, com encara en molta e gran artilleria qui fou portada de la ciutat de Barcelona. E signantment y fo aportada una bombarda de coure, la qual era del General de Cathalunya, qui tirava bé -IIII- quintàs; la qual de allí enfora fo apellada la bombarda de Balaguer. E.n aquell camp foren, e arribaren ab lo rey, tots los estats dels nobles e barons de Cathalunya.
La ciutat obcessa, bombardeyada tot die e trabocada, lo compte se scerreix (?) a son consell de alguns gentils hòmens qui ab ell éran dins; fo del.liberat que prestament trametés en França certa gran quantitat de moneda a cert gran capità qui li offerí entrar si ell li trametia moneda. Lo comte tramès allí la moneda, qui era ab molta gran quantitat. La moneda se perdé, e lo capità no entrà.
Lo compte, vehent-se frustrat del socós a ell promès, ab son consell del.liberà de scapolar la sua persona, e que se'n anàs; e del.liberà de exir-se de la ciutat e anar-se'n. Isqué de la ciutat, e, quant fou defora, no agué ànimo de anar-se'n ni de jaquir sa casa, e tornà's endins. E assò li contingí per moltes vegades. Foren qui digueren que fou malificiat e encortat en tal forma que en ninguna manera no se'n poguere anar encara que ho volgués fer.
Anònim (manuscrit de les darreries del segle XVIè)
