LXXV COM LO REI EN PERE D'ARAGÓ PRES TOTS LOS BARONS DE CATALUNYA A BALAGUER, E FON EN LO MES DE JULIOL EN L'ANY 1280

Mentre que el rei s'estava en son palau en la ciutat de València, tots los barons de Catalunya, e el comte de Foix e els cavallers s'ajustaren tots e hagren llur consell que guerrejassen ab lo rei e que li tramesessen acuyndaments per ço cor lo rei, depuis que havia presa la corona en Aragó, no havia volguda tenir cort en Barcelona ne confermar les franquees als barons e als cavallers que el comte de Barcelona llur havia dades e confermades. De les quals costumes n'hi havia qui eren bones e d'altres qui eren molt males e a gran dan de la terra; e el rei volia que les costumes on la terra valgués menys fossen cassades e gitades fora de sa terra, e les altres fossen en ça volentat. Per què els barons de Catalunya ne foren molt agreujats e trameseren llur missatges al rei ab carta d'acuyndament segellada de molts segells de tots los barons de Catalunya, per consell del comte de Foix. E el rei respòs-llur que ell no havia cura de llurs acuydaments e que els faria dret de tot ço que volguessen demanar. Mas ells no volgueren pendre son dret, ans aitantost con les cartes li hagren trameses e els missatges foren tornats, començaren a guerrejar e a córrer la terra del rei. E En Ramon Folch venc una nuit en Llobregat, e'l matí correc ab sos cavallers tro a les portes de Barcelona e se'n menaren sarraïns catius e hòmens llauradors que trobaren defora. E les gents de Barcelona eixiren defora ab llurs armes molt abrivadament e encalçaren-los grans dues llegües; sí que els desbarataren e cuidaren retenir En Ramon Folc. Mas En Gombau de Benavent, un cavaller qui era veguer per lo rei en Barcelona, no volc que passassen l'aiga de Llobregat, e els cavallers faeren lo camí de Corbera e tornaren-se'n ujats e nafrats, ells e llurs cavalls. Mentre que els cavalers guerrejaven e corrien la terra del rei e els missatges venien al rei, qui era en València, que secorregués a la terra, faïa semblant que no n'hagués cura ne s'ho preàs res; mas d'altra part privadament tramès sos missatges ab lletres per tota sa terra a sos cavallers e al ciutadans, que fossen aparellats a dia cert e que en açó no hagués falla. E puis lo rei, aprés d'això, venc-se'n en Aragó e ajustà sos cavallers. E tots los barons de Catalunya e el comte de Foix foren-se justats tots en una vila qui ha nom Balaguer, qui és del comte d'Urgell, a tres llegües prop de la ciutat de Lleida; e eren tres-cents cavallers e ben sis mília hòmens a peu, e eren-se aquí ajustats per fer una gran cavalcada per consell del comte de Foix. E el rei sabé que aquí eren tots justats, eixí-se d'Aragó ab cinc-cents cavallers, e cavalcà nuit e jorn molt cuitosament; e passà per Lleida que tuit eixissen ab llur armes e que el seguissen. E quan venc un matí, que els cavallers qui eren en la vila de Balaguer s'eren llevats, ells viuren lo rei atendat ab ses hosts entorn de Balaguer, e N'Anfós, fill del rei, ab gran gent, atresí; e aquesta fo una de les majors hosts que el rei d'Aragó hagués anc ab si, que bé eren tria mília cavallers e bé cent mília hòmens a peu, e tenien la vila recinglada de totes parts. E el rei fóu bastir cin brigoles molt grans, qui jorn e nuit traïen en la vila e els combatien molt foirtament. Mas los barons e els cavallers qui eren en la vila eren molt valents e ardits e estaven als murs quan cells de la host llur donaven bataia; e quan los ginys havien enderrocat res del mur lo jorn, els cavallers paredaven tota la nuit, e quan venia lo jorn havien-lo refet. E així confortaven-se e estaven molt enfortidament. Los barons qui eren llaïns havien nom així: lo comte de Foix, lo comte d'Urgell, lo comte de Pallars, En Ramon Folch, En Ponç de Ribelles, Arnau Roge, nebot del comte de Pallars. En Ramon d'Abeia de Pallars si huitè, En Pere de Joça lo Blanch. En Guillem de Muraut de Rocafort si dihuitè, de Tolzà, e N'Isarn de Fangaus si desè, de Tolzà, e En Ramonet Durfort, de Tolzà, ab vint-e-tres cavallers. Tots eren comtes, e vescomtes, e comdors e hòmens honrats, ab grans companyes. Esdevenc-se que mentre que el rei tenia aquests cavallers així assetjats, En Ramon Roger, frare del comte de Pallars qui en la vila era, En Ramon d'Anglerola, En Ramon de Marcafava, en Guascunya, e N'Esquiu de Miralpeix, de Tolzà, s'ajustaren ab seixanta cavallers e ab seixanta sirvents, tots ab ballestes de corn, a Agramunt, que volien entrar en la vila de Balaguer. E aquests quatre cabdals faeren unes lletres que volien trametre per un troter als cavallers qui eren en Balaguer, e quan coneixerien que seria saó d'entrar, que faesen dos faraons e'l cap del castell, la nuit, e puys que els gitassen e'l vall; e adonc, a la altra nuit qui vendria aprés, ells entrarien en vila. Quan hagueren fetes les lletres, lliuraren-les a un petit troteret qui les degués metre en la vila, e el troter venc en la host del rei e fo conegut e menat denant lo rei. E el rei pres la carta e viu que en la carta deïa que aquells cavallers devien entrar en la vila e aquells de la vila lur devien fer dos faraons. E els cavallers foren-se eixits ab tota llur companya d'Agramunt e foren-se'n venguts a la torre d'Almenara; mas de tot aquest ardit negun dels cavallers ni dels servents no sabien res, sinó los quatre cabdals qui ab ells eren. Quan lo rei hac enteses les lletres, aquella nuit fóu fer en la host, sus alt en l'esgleia on ell estava, dos faraons e puis fóu- los gitar davall; e no es pensà lo rei que aquella nuit deguessen entrar, mas l'altra qui venia aprés, segons que en les lletres se contenia. Los cavallers qui eren a Almenara viuren aquella nuit los faraons e no volgren esperar l'alatra nuit així con havien emprès, e eixiren-se d'Almenara e cavalcaren tant que a la mija nuit foren prop de la host; e aquí esperaren-se e trameseren un troter en la host per espiar si d'aquela part havia guaites ni null hom qui els sentís. Entre ells e la vila havia una aigua gran neval, mas bé la podien passar a cavall, e covenia'ls a passar per l'aigua, que per lo pont no hi podien entrar. Ab tant lo troter tornà a ells e dix-llur que pensassen d'anar, que no hi havia null hom qui els sentís; que els cavallers armats qui es guaitaven e anaven entorn de la host, eren passats a avant. Quan hagren açó entès, cavalcaren a avant e anaren-se'n per lo fil de l'aigua avall tro que foren al pont; e les gaites del pont, qui eren de la vila, cuidaren-se que fossen cavallers del rei e que les gents de la host volgessen combatre la vila, cridaren als cavallers de la vila a altes vous: -¡A armes, cavallers, que cells de la host nos vénen combatre e volen passar l'aigua ab llur cavalls armats! Quan los cavallers e la gent de la vila hagren aiçò entès, preseren llurs armes e corregren als murs, e els cavallers e els sirvents qui foren vengutstro al pont meseren mans a cridar: - Foix e Cardona!-, e travessaren l'aigua per passar en la vila. E cells de la host los hagren sentits e tragueren-llur ab ballestes e ab peres, mas no els pogueren fer dan, ans passaren l'aigua, qui era molt gran, malgrat d'ells. E un cavaller qui havia nom En Guardiola, entrà en la vila primer de tots e cridà on era lo comte de Pallars; e el comte qui era armat, qui se n'anava a la porta defendre, encontrà-lo e demanà-li què volia, que ell era. -Ah, sènyer! -ço dix lo cavaller-, secorrets a vostre frare En Ramon Roger e als altres qui us vénen secórrer; que l'aigua és molt gran, e és paor que no sien negats. Quan lo comte hac açó entès, per poc no eixí de son seny, e gità son escut en terra e son elm, e correc vers la porta aitant com a poc e trobà En Ramon Roger son frare, e els cavallers e els sirvents qui hagren passada l'aigua, mas hagren perduts quatre cavallers e vint-e-sis sirvents qui foren negats en l'aigua; mas hagren tan gran goig d'aquells qui foren restaurats, que pus lleugerament s'aconhortaren dels morts.

Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII)