Comencem la jornada amb un esmorzar de forquilla i ganivet a la Pobleta, vila famosa arreu
del país per les fires de bestiar, tradició que, com en els casos de Salàs i Organyà, encara avui és
garantia de bona teca i abundant a preu llançat. Ho trobem tan barat que decidim comprar un parell d'ampolletes de greix d'ós, una
pomada típica de la vila, bona per a segons quina mena de mals. Amb tot, per més que ho preguntem als veïns, ningú ens sap
donar raó com la gent del poble van aconseguir de matar un ós tan enorme que, encara avui, després d'un bon ramat d'anys, els en queda greix. Ens hem de conformar, doncs, amb una
estrofa de La cançó del Peirot, malgrat que no doni gaires detalls del fet:
Lo Peirot de la Pobleta
l'ós les va fer nar a caçar.
Diu que en van fer tot pomada,
pra puguer-la negociar.
Pel dolor diu que va bé,
la digo, digo, digo.
Pel dolor diu que va bé,
si te'n suques lo radé.
|
