En Pere Llordà era un ferrer d'Isona, vell per a manejar les
armes, però de molta empresa i ple d'energia per a d'altres
coses. Mentre el rei Jaume guerrejava a Mallorca (1) i a València,
en Llordà treballà activament en la seva ferreria i feia eines
per al conreu de la terra. Procurà que es conreessin els camps
de les altes contrades lleidatanes per poder assegurar
l'avituallament dels exèrcits catalans que guerrejaven contra els
moros. La gent va tenir enveja del que feia en Llordà i
començaren a dir que mentre tothom lluitava contra els sarraïns
ell feia moneda falsa per enriquir-se, i tant i tant van
malparlar del pobre ferrer, que la murmuració arribà a orelles
del rei. Quan la guerra fou acabada, el rei jaume en persona
volgué veure què hi havia de veritat en el dir de la gent. Un
dia, sense que ningú s'ho pensés es presentà a casa del vell
ferrer per saber per què en lloc d'anar a la guerra es lliurava
a fer moneda falsa. En Llordà mostrà al rei la seva ferreria i
les eines que hi feia, gràcies a les quals s'havia poigut conrear
la terra i assegurar el menjar dels qui guerrejaven amb les armes
a les mans. I per demostrar al rei que tot ho havia fet pel bé
de la terra, prometé alçar un castell amb els diners que havia
guanyat i en els camps que havia conreat, i féu construir el
famós castell de Llordà. El rei agraït al gest de l'humil ferrer,
el féu nomenar cavaller, i els seus fills foren dels més estrenus
i dels que més honors van portar a la noblesa catalana.
|
