ELS PALLARS, TANT EL JUSSÀ COM EL SOBIRÀ, VAN SER EL PAÍS DELS RAIERS
Els Pallars, tant el Jussà com el Sobirà, van ser el país dels raiers. Els raiers transportaven els troncs tallats, riu avall, fins a Lleida o Tortosa. Era un ofici dur i perillós i és fama que els millors eren fills de la Pobla i de Claverol. Ara, els raiers, com els traginers, han desaparegut. Els primers han donat pas als esportistes que practiquen el canotatge, els altres han donat pas a l'esquiador i a l'excursionista. Tot ha canviat, certament. Al port de la Bonaigua -abans anomenat, per cert, de Peires Blanques-, encara que en condicions desatroses, ara hi ha una carretera. Pujar a peu a la Bonaigua des de la Vall d'Àneu per arribar a la Vall d'Aran exigia fortalesa i valentia. Anys endarrera, cada primavera, quan la neu desapareixia, hom trobava les víctimes del torb. Ara el passatger no recorda -o ni en sap l'existència- els correus dits d'espardenya, que enllaçaven les dues comarques desafiant la neu i les tempestes; el passatger, quan passa per Llavorsí, no recorda els traginers que anaven a Andorra ni les corrues d'atzembles que transportaven el ferro de la Vall Ferrera pels camins de la Noguera Pallaresa. No recorda, tampoc, els raiers ni tan sols veu, quan fa parada a Sort, les romanalles del castell, antiga residència dels comtes de Pallars, uns dels darrers, al Pirineu, a sotmetre's totalment, a la Corona.
Estanislau Torres (1926) Vocabulari     Torb: vent tempestuós propi de la regió pirinenca que aixeca i arremolina la neu.