El monestir de Gerri és un dels més antics i importants de les valls pirinenques. Amb els anys, gràcies a
l'explotació de la font salada i als beneficis de les terres conreades per centenars de
masovers, el monestir acumulà una prodigiosa fortuna. Conten que un dels abats, quan es trobava a punt de morir fulminat per
una greu malaltia, ordenà als frares que li portessin tota la fortuna del convent. Al
cap d'una estona, li posaven als peus del llit un cabàs ple de monedes d'or i un altre de plata.
Aleshores el moribund va dir al metge que l'atenia: Suposo que amb tot això en tindreu prou per curar-me?
El metge va respondre: Ni amb tot l'or del món, us podria guarir! L'abat, en veure que ell no se'n podia gaudir, va
manar que buidessin els cabassos a la cagadora. Els monjos van obeir a contracor, però, un cop enterrat l'abat sota una llosa de deu arroves, van córrer a obrir la tapa del
dipòsit de la merda i s'hi van capbussar per recuperar les monedes.
Molts anys més tar -continuem amb la llegenda-, els frares van haver d'abandonar
el país per ordre del govern d'Espanya. L'hereu de cal Tort d'Alós, un home de
confiança del monestir perquè comerciava la sal cap a França, s'oferí per acompanyar-los a la frontera. Al ser al port de Salau, el guia va dir als frares que tiressin
avall per la drecera, mentre ell anava a fer la marrada amb els matxos. Quan els frares eren lluny, ell se'n tornà enrere, cap a Alós, amb els matxos carregats d'or. D'aquesta feta, cal Tort es convertí en la casa
més rica del Pirineu.
|
