|
||
A dalt del Pirineu les flors són esblaimades, les flors són d'un blau clar, blavoses o morades: són tristes dels alts monts les crestes emboirades, i tristos els ramats estesos per les prades, i la del dret pastor figura solitària. El sol esblanqueït no treu color ni escalfa; el bosc mesquí i llenyós, i l'herba curta i clara: pedrosos i grisencs els cims de les muntanyes, tots ditejats de neu d'eternes clapes blanques, i fumejant arreu la boira corre i passa. Al tard, de dins les valls la boira va aixecant-se, i amb ella emmantellant se va solemnement l'alta muntanya. |
||
Joan Maragall (1860-1911) |
||
| ||
|