|
||
Tothom volia baixar a Ribera per veure el tren. La gent de la Quera tenia curiositat per contemplar de prop aquella màquina que fins llavors només havien pogut ataüllar des d'allà, mentre avançava a poc a poc pel fons de la vall sota una fumera blanca, amb estrèpit de ferralla i esbufecs de bèstia grossa. Jo hi vaig baixar un diumenge al matí en sortir de missa amb una colla d'homes i de canalla. De casa nostra només hi anava jo, perquè el meu veí i el Mingo ja l'havien vist treballar a la carretera i el padrí no volia ni sentir parlar de màquines. El tren era uns centenars de metres més amunt de Ribera (...)
El jove expert en màquines va calcular que més de mil. I va posar un exemple. Fet i fet, més que no pas per força de la màquina, el que més admiràvem els tafaners era que la balierna de ferro es pogués moure per ella sola, sense necessitat de ser arrossegada per cap animal. El Jaume s'esforçava per fer-nos entendre que es tractava d'una màquina de vapor i que el seu funcionament era molt senzill: així com una olla d'aigua, bullint als quatre galls, fa aixecar la tapadora, doncs de la mateixa manera aquesta caldera plena de milers de litres d'aigua fa moure la màquina i tot el que se li enganxi al darrere. |
||
Pep Coll (1949) |
||
| ||
|