|
||
L'endemà, a les sis del matí, emprenguérem la pujada d'eixa aguda
i hermosa muntanya. Del contrafort de l'oest ne salta una cascada
bellísima en forma de cabellera, caient d'una altura
considerable. A mitja serra es troba una font abundosa i fresca;
no tant, però, com una altra que rega uns verds i hermosos
pradells a la banda de migdia. La font i els pradells s'anomenen
de la Regina. Lo panorama és igual, si no millor, que el de Rubió. Lo Pirineu se deixa veure des del cim de la vall d'Aran fins a Soleu, clapejat de congestes tot ell, i blancs de neu sos cims més elevats. Lo Pallars no es veu tant com des de Rubió, per quedar Salòria a un costat, mes, en canvi, se poden seguir totes les grans i petites seres d'Andorra fins a Meranges. A migdia es domina la serra de Bescaran, i a l'extrem del pelat i feréstec Cadí, com un punt final digne de tan enorme ratlla, se veu la muntanya de la Vansa. La serra de Fórnols li fa ostat. Se veu Rubió a la vora, Boumort més lluny i Montsec a últim terme, i més a prop valls rientes i hermoses, aigües i fonts, pradells i boscúries immenses. A l'ésser un quart avall del cim de Salòria, nos giràrem estranyats, sentint-hi uns quants crits d'alto. Era un carrabiner que ens encalçava amb la il.lusió de què portàvem frau, i a l'atrapar-nos s'enfadà de mala manera al veure que era un capellà aquell que de lluny havia pres per un paquetaire. Des de Salòria prenguí el camí de la Tor, i dues hores abans d'arribar-hi Lo pla no és més gran que el de Núria; mes, sense veure-s'hi gairebé cap roc, tot ell és enherbat. Lo fener o herbei, des de lo més alt de la serra que el volta per nord, llevant i migdia, baixa en línies corbes i suaus com les d'una gran petxina a reunir-se al sud-oest. Lo color verd és viu com d'herba regada sovint. Sols algun escamot de blanques ovelles o de rosses vaques lo clapeja. No he vist en los Pirineus una vall més bonica de nom i de fet que la per mi encantada i inolvidable vall de Satúria. |
||
Jacint Verdaguer (1845-1902) |