Els moros es van fer forts a Girona, que convertiren en capital
del seu reialme a casa nostra. Quan Carlemay vingué per combatre
els alarbs cregué que havia de començar per rendir Girona, per
tal de desbaratar la força moral de la moraima. Per tal de
demostrar la seva força als moros i perquè veiessin amb qui se
les havien, d'un cop d'espasa va partir el muntanyam que separava
l'Empordà del Gironès i va obrir un greny per on passen les
aigües del Ter, a l'indret de Sant Julià de Ramis, i el seu
poderós exèrcit pogué avançar cap a la ciutat per terra plana
sense haver de travessar aquell muntanyam. El rei moro de Girona
restà astorat en veure aquella proesa sense parió.
Perquè els ajudessin en llur campanya els agarens havien portat
de les seves terres uns quants dracs ferotges i terribles que
diàriament es menjaven unes dotzenes de persones i de bèsties
grosses, que empestaven i mataven amb l'alè i que tant caminaven
com nedaven o volaven. Abraonaven un monstre d'aquests contra un
exèrcit i el desfeia en poca estona. El cabdill moro de Girona
tenia un animalot d'aquests a l'estany de Banyoles i se'n refiava
per a anorrear les forces carolíngies.
Acompanyava Carlemany un sant home anomenat Mer, que curava dels
oficis espirituals de la tropa i que l'aconsellava en els
trànsits difícils. Així que la tropa va saber que campejava un
drac per allí a la vora fou presa de gran pànic i temé morir
empestada pel seu alè. El monjo Mer, ben sol, s'encaminà cap el
cau de la fera, la cridà i ella sortí manyaga com un anyell i es
deixà lligar pel cíngol beneït del sant home, que, mansoia com
una ovella, la conduí al campament, on la tropa l'esbocinà amb
gran aldarull i alegria, mentre els moros de Girona s'estiraven
els cabells del cap desesperats. Aquell monjo fou sant i encara
avui se'l figura amb un drac al costat.
|