LA BALMA DE LES ESTUNES
Vora l'estany de Banyoles, al lloc conegut per les Estunes o les Tunes, hi ha una gran roca esquerdada com per un terratrèmol, amb tot d'escletxes fondes fondes, que s'endinsen per galeries subterrànies que condueixen al palau imaginari de les goges: unes sales immenses, amb tot d'estalactites de cristall de roca i les parets incrustades de pedres precioses: maragdes, turqueses, brillants, aigües marines... Les goges, les fades de l'estany, tenen parada a l'entorn de les Estunes una xarxa subtil com de eranyina, que evita que ningú gosi entrar-hi.

De nit, les goges surten vora el llac a prendre la lluna, a mirar-se al mirall de les aigües de plata i a fer bugada de la seva roba finíssima de seda transparent. Però, vet aquí que una vegada, una velleta de Banyoles, tornant de fer llenya al bosc de Sant Patllari, se li va fer fosc a mig camí i, sense voler, va veure les goges joganeres capbussant-se a l'estany. El pitjor del cas és que les goges la van descobrir a ella.

-Pobra de qui ens espia! -la van advertir-. Però, mira, ja ets velleta i sense malícia, et deixarem marxar... quan ens hauràs rentat tot aquest munt de roba.

Eren vels finíssims, resplendents, que gairebé li fugien dels dits. Els va rentar amb tota cura, els va esbandir i els va estendre sobre els joncs, que feien goig de veure. La reina de les goges li va voler fer un regal:

-Tanca els ulls i para la falda -la hi va omplir i la va plegar com un farcell.- Ara, ja te'n pots tornar a casa. Però, fins que no hi siguis, guarda't de mirar què duus dintre la falda.

Pel camí, li venien unes ganes d'obrir-la! Però se'n va saber estar. I en arribar, oh meravella! va veure que era tota de monedes d'or i plata.

Però, vet aquí que la seva veïna, una vella envejosa, en va veure la resplendor per les escletxes de la porta i, vulgues que no, li va fer dir com havia aconseguit aquell tresor. L'endemà a la nit, ja me la teniu cap a la Balma de les Estunes, com tornant de fer llenya. Li va passar el mateix, però, com que era impacient i cobejosa, a mig camí va obrir la falda: Quin desencís! era un grapat de segó del que es dóna per menjar a les gallines!

Sentint-se burlada, va espolsar-se'l del davantal feta una fúria, i se'n va entornar a casa. Allí, però, va quedar tota sorpresa en veure que les poques volves de segó que li havien quedat al davantal brillaven com l'or. Cames ajudeu-me va refer el camí per veure si encara trobaria el segó que havia llençat desairada. Però el vent se l'havia endut. Bon escarment, Malaguanyat tresor!


Joan Soler i Amigó

Vocabulari
  • balma: cavitat no gaire pregona en un paret de roca o un vessant rocallós en la qual penetra la claror.
  • goges: fades, dames d'aigua.