| |||
Tota la nit he filat vora l'estany de Banyoles, al cantar del rossinyol, al refilar de les goges. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos veïns m'han pres per l'aurora. Per debanar lo meu fil tinc belles debanadores, les muntanyes de Begur, les de Begur i Armen-Roda, les serres de Puigneulós, les del Mont i Rocacorba. La plana de l'Empordà mai ha dut millor corona, corona de raigs de llum trenats amb lliris i roses; semblava un pagó real obrint sa florida roda. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos veïns m'han pres per la aurora. Com lo fil era daurat, les madeixes eren rosses, hermosos cabells del sol encastats de boira en boira. De les Estunes al fons lo teixien quatre aloges, llur teler és de cristall, d'evori la llançadora. Veu's aquí el vel que han teixit tot exprés per una boda. Mon fil era d'or, d'argent la filosa, los boscos veïns m'han pres per la aurora. |
|||
Jacint Verdaguer (1845-1902) |
|||
|