L'ENDEMÀ AL MATÍ TRESCÀREM VERS BANYOLES
L'endemà al matí trescàrem vers Banyoles sense gosar girar el cap, de por que ens tornessin a cridar.

Pel camí trobàrem guaites carlins, que ens donaven el bon dia després de visitats els nostres papers. A les 9 arribàrem a la vora de l'estany.

Mieras es troba, encara, en la conca del Fluvià. De Mieras a Banyoles travessàrem la línia de separació de la conca del Fluvià amb la del Ter, puix que les aigües de l'estany van al Ter.

A mida que s'apropa un a Banyoles, el terreny volcànic és més característic. Passàrem vora l'antiga i notable església de Porqueres, de la qual res diré per ser molt coneguda i descrita pels nostres excursionistes i arqueòlegs. Voltàrem la part superior de l'estany, passàrem al peu de l'establiment termal, on una joveneta eixerida ens oferí rosquilles i aiguardent anissat. Ens dirigírem a la fonda.

No hi ha cap població a Espanya que reuneixi les circumstàncies de Banyoles: pla bonic, fèrtil, regat per l'aigua abundant que surt de l'estany, clima atemperat al peu de serres que l'abriguen del nord-est i est. El seu meravellós estany, de gran extensió, és un vertader llac, que fa recordar els llacs de Suïssa; no en tenim cap altre a Espanya. Si Banyoles, amb el seu bonic pla i estany, les seves aigües sulfuroses abundants, fos a França o Alemanya, ja n'haurien fet una estació de banys de primer ordre amb hotels, xalets, kursaal, passeigs, parcs, barques, vaporets de recreu, etc. Però som a Espanya, en aquest pobre país desgraciat per la guerra civil, discòrdies, desgavells, i més que tot, la ignorància que ens endarrereix d'un segle, en comparació de les nacions europees.



Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)