| CIURANA |
|
|---|
ben arrapada a la salvatge altura,
coronada d'espais, d'abims cenyida,
tota daurada i negra de vellura.
Dels carrerons sota la volta dura,
l'aire té una quietud esfereïda:
sols enllà, vora el cingle, una exquisida
prada es va alçant vers l'esglesieta obscura.
Des de Ciurana es veuen soledats;
ella és una impassible sobirana,
dominant els voltors i els espadats.
I prega i jura, i amenaça a estones;
i només pot finar l'aspra Ciurana
desfeta en rocs per carregar les fones .
Josep Carner (1884-1970)
Vocabulari |
|
- vellures : vellesa.
- fones : instrument per a tirar pedres que consisteix en una tira curta de material flexible, especialment cuir, on es posa la pedra, unida en els seus extrems a dues trenes d'espart, de cànem, etc.