EL PRIORAT, UN RACÓ DE MÓN

El Montsant, vist a distància, és com un enorme mural petri -blau i rosa, violaci- ancorat en un mar de terres d'un secà desesperat, rabiós. Contemplat a quatre passes, a la seva base, fa l'efecte d'una paret ciclòpia aixecada per un equip d'atletes gegantins. Des d'un avió, sembla una inacabada barra de torró d'Alacant tallada a plom amb un cop de destral cataclismàtic. Aquell singularíssim gep muntanyós allargassat constitueix -com sap la gent que corre món- el teló de fons de la comarca que presideix Falset, i és l'espina dorsal del Priorat original que, segles abans, figurava com a domini de la cartoixa de Scala Dei. L'antic Priorat era molt més petit que la demarcació avui batejada amb aquest nom. L'integraven solament el Montsant i les terres dels pobles de Gratallops, Porrera, la Vilella Alta, Torroja, Poboleda, la Morera, i una part del terme de Bellmunt. De manera, doncs, que, per entendre'ns i fixar la realitat com cal, s'hauria de puntualitzar que una cosa és el Priorat que depengué de Scala Dei -o sigui l'històricament ben adjectivat- i una altra el Priorat d'avui dia, el qual és un conjunt comarcal, que, en gran mesura, no té res a veure amb el que visqué alguns segles lligat a la cartoixa.

Joaquim Casas (1911)