LA COMARCA TÉ DOS ELEMENTS D'UNIFICACIÓ...

La comarca té dos elements d'unificació: un element geològic, en primer terme. Al Priorat de Scala Dei, sobretot, domina el primari, format per les pissarres de fàcil descomposició, que al país es diu llicorella. És damunt aquesta pissarra on arrela admirablement la famosa vinya prioratina, que produeix uns vins d'una graduació impressionant. Tothom sap que la graduació normal del vi del Priorat és de 17, 18 i 19 graus. M'asseguren, però, en el rodal, que el vi de la comarca ha arribat a vorejar els 24 graus, graduació que em sembla gegantina. En una comarca que produeix uns líquids semblants, el perill més urgent és que, a algun amic, se li acudeixi d'oferir-vos una ampolla en nom del patriotisme local, que és un sentiment difícil de manejar. Aleshores esteu completament perdut, perquè, qui resisteix una ofensiva semblant? L'única solució és de presentar-s'hi amb una úlcera ocasional al duodè i fer el melindrós i tocat i posat. Altrament, per poca hospitalitat que es produeixi, us en aneu a la fonda fent esses i més mort que viu. -¿Hi ha cap diferència -pregunto sobre el terreny- entre el vi del Priorat de Scala Dei i el del Priorat allargat? -A Falset i a Capçanes -em responen- es produeixen vins de graduació semblant a la dels pobles de Scala Dei, però els primers no tenen la propensió al ranci excepcional que s'escau en els de Torroja, Porrera, Gratallops, etc. També les vinyes de les terres que foren dels monjos de Sant Pere de Roda estan plantades sobre pissarres, que a l'Empordà anomenen llécols. Però entre les pissarres del Priorat i les de les extremitats pirinenques hi ha algunes diferències. Les nostres són més fosques, plúmbies, d'un to general de color bastant uniforme, i quan toca el sol semblen segregar com una bava de cargol que dilueix la llum i tot ho desfibra. Les pissarres del Priorat tenen molt més color: al costat del to negre, d'una qualitat de quitrà, lluent, apareixen els tons ferruginosos, rovellats i brillants, càlids, i això produeix una mescla de sang en procés de coagulació. La pissarra és, certament, fosca i tendeix al color de xocolata del país, però té, a més, tons vermellosos, que de vegades arriben al groguenc. Produïda la pissarra pirinenca per un terreny molt trencat, crec que la del Priorat la guanya en aquest aspecte. El país m'ha semblat tempestuós, cataclismàtic, d'una violència geològica impressionant. Les vinyes endeguen i construeixen les parts planes del terreny, però no acosengueixen crear un ordre en els aiguavessants. (...) La història del Priorat és molt llarga i complexa. Si la llegiu, us convenceu que l'esdeveniment més gros pel qual ha passat aquesta terra no fou ni la Reconquesta, ni les lluites entre els senyors, ni les guerres de Joan II, dels Àustries, dels Borbons i dels carlins. El fet més sensacional que s'ha produït al Priorat ha estat la fil·loxera. La fil.loxera destruí la riquesa vinícola del país i produí una despoblació tremenda. Restà ben poca gent a la comarca. Sobretot els pobles del Priorat històric passaren d'un notori benestar a la misèria més grossa. La gent emigrà al nord de Catalunya o a França. La fil·loxera introduí aleshores el conreu de l'avellaner i de l'ametller i féu avançar la zona d'olivera i els terrenys del blat. Però aquests conreus són, certament, una mica pobres. En realitat, fins que es produí la reacció i la vinya fou replantada, la comarca continuà vivint una gran misèria. El pagès del Priorat donà la impressió d'una admirable tenacitat i d'una gran energia. (1961)

Josep Pla (1897-1981)