EL PRIORAT
I bé; ara mateix devallem de les terres altes de Siurana i Cornudella cap a les clotades de Falset. Siurana... Que bonica ets! Sembles un niu d'àligues encimbellat dalt d'aquelles roques bigarrades. Cornudella... Que llampant i colorida et veig des d'aquest collet on m'he parat a posta per veure't. Diríeu que és un gran plat d'amanida d'estiu posat damunt d'un retall de forra humida d'herbei. Tots els colors que fan venir saliveres, totes les reminiscències bucòliques de l'hort tendral: tomàquets, ceba, albergínies, pebrots, olives, escarola... (...)

Aquests pobles que anem trobant -Vilella, Torroja, Porrera, Pradell- són els pobles més pobles que hem vist d'ençà que tresquem per Catalunya. Tenen una solidesa secular, una crosta empedreïda, un arrodoniment geomètric, una parença de quadro d'exposició. ¿Els veieu? Cerquen una tebiona reconada, estenen al davant una catifa de vellut verd poma motejada de roselles i blauets, i les castes s'aclofen i s'apinyen com un manyoc, amb la punta d'un cloqueret al bell mig com un flocall de mona de pasqua. Ja han veremat, ja estan contents. I tot fa una sentor ensucrada de most i una acidesa de vi novell que us encabrita el pit.


Joan Santamaria (1886-1955)
Vocabulari