EL PRIORAT
Terra trencada i obscura, terra de llicorella, terra de vi vermell i coratjˇs, terra de pobles grassos. Terra de camins, tambÚ. Pertot tÚ entrades i eixides, perquŔ Ús terra de pas, ficada entre el Camp, la mar, l'Ebre i les contrades de Lleida. Com mÚs la veieu, mÚs retiranša li trobeu amb aquella altra terra llunya i vinatera que es diu RenÓnia. Llevat del color de la gent i de la fesomia dels pobles, les serres del Priorat -la de Llaveria, l'Argentera i la de Montsant- tenen una admirable similitud amb les ribes muntanyoses del Rin. La mateixa substÓncia, els mateixos conreus, els mateixos turonell amb un plomeret d'arbres, el mateix baf de plenitud i la mateixa lluentor grassossa. La proximitat de l'Ebre i l'aspecte majestÓtic, i en certs indrets fantÓstic, que aquest riu pren des de Mˇra fins a la mar, acaben de completar la semblanša.



Joan Santamaria (1886-1955)


Vocabulari