LA PRIMERA "ELECTRIFICACIÓ" DE LA VILA...
La primera "electrificació" de la vila no va donar el resultat que s'esperava, perquè el fluid venia d'una fabriqueta rudimentària -a base de llenya- instal·lada a Móra d'Ebre. La llum feia mala cara o s'apagava sense com va ni quant costa, la qual cosa provocava comentaris sarcàstics: -Se'ls han acabat els sarments! D'altra banda, algun cop, les bombetes dels carrers seguien enceses a les vuit del matí, al cop del sol, i això encara indignava més: -Ja es coneix que no paguen ells! Potser només s'hauria trobat una persona contenta i satisfeta: el senyor Vinyes, el sereno, ja que a ell l'electricitat li estalvià molta feina. Abans d'aquest progrés, cada dia, entre dos llustres, havia de traginar una escala de deu o dotze barrots d'un cap de poble a l'altre, per tal d'encendre, amb un llumí, els fanals dels carrers, que eren de petroli. Amb una hora no en tenia pas prou. I, quan començava a clarejar, havia d'apagar els fanals, de terra estant, amb una canya foradada de punta a punta, bufa que bufa. En canvi, gràcies a l'electricitat, només li calia anar a la caseta del transformador i, des de fora mateix, amb mitja volta de clau -de ferro llarg- donava, o interrompia, el corrent. Quan, tres o quatre anys després, la Canadenca va fer-se càrrec del servei, les coses havien de millorar pel que toca a la regularitat i a la intensitat de la llum, però no pas respecte al cost, ja que la nova empresa imposà un mínim (cinc quilovats) de consum obligatori a cada abonat. I com que, normalment, eren poques les cases que el gastaven, el "mínim" semblava una estafada. -Haver de pagar el que un no gasta...! Quins lladres! Del "mínim", se'n va parlar molts anys, i, si no l'han tret, potser encara se'n parla ara. No obstant això, gràcies a l'electricitat, van progressar notablement les petites indústries locals, sobretot els molins d'oli i els forns de pa. S'instal·laren les curioses màquines pastadores, amb pales d'hèlix, i les primeres premses hidràuliques. El vell Molí de la Vila fou desmantellat i en el propi indret fou bastida una farinera. L'electricitat va fer possible així mateix la construcció d'una fabriqueta d'alcohol.
Artur Bladé i Desumvila (1907)