SIL╚N
A punta de dia s'estava el masover davant del portal menjant un bocÝ abans de comenšar el treball de cada dia. L'aire era fresc i embaumat, que de mÚs enllÓ del castell venia de la plana l'aspra flaire dels codonyers. La mola grisa de l'Atalaya li barrava tot un costat de l'horitzˇ, per˛ a la seva dreta, venia endavant, fins a mullar-se de peus al riu, la muntanya de Miravet amb el seu castell dels Templers al cim, en aqueixa hora encŔs com una brasa per la primera llum del dia. Sota mateix la g˙mena de la barca oferia una bella perspectiva als moixons que s'hi gronxaven piupiuejants i s'espolsaven la peresa de la nit a c˛pia d'estirar les ales i les potes i de passar el bec frisosament per sota l'aixella.

Per mÚs que s'hi havia trobat un sens fi de vegades, madur com era d'anys, en aquella hora matinal, sempre li venia de nou la delÝcia de la contemplaciˇ, que no era feta del goig produ´t per les imatges, tan cert que les mirava i no les veia, sinˇ per la mansa alegria de les coses en aqueixa renovaciˇ diŘrna en la qual totes tornen a viure i a alenar. Vora el pas de la barca, una dona agenollada rentava. I en la imaginaciˇ del masover, que el rep˛s d'un bon son havia deixat desentelada i transparent com l'aire del cel desprÚs de la pluja per l'amor d'aquelles hortes que tants anys havia fet esclatar de nova verdura, l'esperanša d'una dolša i llarga pau, hi evocava visions de bonanša. Ribera, Ribereta, maragda encastada a la vora de l'Ebre, coronada de muntanyes, roges si el sol les mira, grogues i grises del seu color, encatifada d'hortes embaumades, rica en sŔnies, solcada per la vena profunda del riu, que cinyeix les verdes illes com una tortella, claferta de masies, animada d'ocells!



Pere Coromines (1870-1939)


Vocabulari