SILÈN
A punta de dia s'estava el masover davant del portal menjant un bocí abans de començar el treball de cada dia. L'aire era fresc i embaumat, que de més enllà del castell venia de la plana l'aspra flaire dels codonyers. La mola grisa de l'Atalaya li barrava tot un costat de l'horitzó, però a la seva dreta, venia endavant, fins a mullar-se de peus al riu, la muntanya de Miravet amb el seu castell dels Templers al cim, en aqueixa hora encès com una brasa per la primera llum del dia. Sota mateix la gúmena de la barca oferia una bella perspectiva als moixons que s'hi gronxaven piupiuejants i s'espolsaven la peresa de la nit a còpia d'estirar les ales i les potes i de passar el bec frisosament per sota l'aixella.

Per més que s'hi havia trobat un sens fi de vegades, madur com era d'anys, en aquella hora matinal, sempre li venia de nou la delícia de la contemplació, que no era feta del goig produït per les imatges, tan cert que les mirava i no les veia, sinó per la mansa alegria de les coses en aqueixa renovació diürna en la qual totes tornen a viure i a alenar. Vora el pas de la barca, una dona agenollada rentava. I en la imaginació del masover, que el repòs d'un bon son havia deixat desentelada i transparent com l'aire del cel després de la pluja per l'amor d'aquelles hortes que tants anys havia fet esclatar de nova verdura, l'esperança d'una dolça i llarga pau, hi evocava visions de bonança. Ribera, Ribereta, maragda encastada a la vora de l'Ebre, coronada de muntanyes, roges si el sol les mira, grogues i grises del seu color, encatifada d'hortes embaumades, rica en sènies, solcada per la vena profunda del riu, que cinyeix les verdes illes com una tortella, claferta de masies, animada d'ocells!

Pere Coromines (1870-1939)
Vocabulari