RIBERA D'EBRE
Al cap de deu minuts, ja en la Catalunya administrativa, la set torna a angoixar-me. Més endavant descobreixo uns barracons i unes obres. Hi baixo. Construeixen un embassament. Ja jornada s'ha acabat i els obrers s'enfilen al camió. El capatàs diu que em duguin una ampolla. Veig amb sorpresa que el meu improvisat cambrer surt del barracó i travessa l'explanada. El segueixo fins a una petita excavació en la roca, una gruta on hi ha cerveses, coca-coles i taronjades.

En arribar a Riba-roja, el nom del poble queda justificat. Les cases s'estan en un roquissar rogenc, sobretot ara, que rep el sol baix de la posta. Observo els reflexos solars sobre el riu. L'aigua es diversifica en fils i punts de diversos colors, com si sota la fina superfície hi hagués un enorme rosetó gòtic. Els verds, els blaus, els violetes es destrien i es fonen contínuament.

A la plaça de Riba-roja preparen la Festa Major. Un home, enfilat a l'últim graó d'una escala demà, tensa i lliga les cordes plenes de banderetes de colors. La gent observa l'operació amb mirada crítica. Mentre m'incorporo a l'espectacle general -més amunt, més avall, no tibis tant- arriba el camió carregat d'obrers que he trobat a les obres del camí. Salten a terra i amb els portaviandes a la mà passen sota les banderetes de la plaça.

Arribo a Flix que ja és de nit, i les estructures del nucli urbà s'alcen en una soledat fantasmal. Cerco la companyia de la gent, i la trobo en un carrer estret, porxat en part. Els nois i les noies hi passegen aplicadament, amb una llarga experiència, però mai formant parelles mixtes, llevat de les ja compromeses públicament. Celebro aquest ritual del passeig, perquè si hom arriba a un poble on la gent està asseguda, entre el poble i el visitant es manté durant un cert temps un distanciament incòmode. En canvi, si arribem en un poble els habitants del qual es dediquen a esperar el sopar tot passejant, l'amistat s'accelera. Al cap d'un quart d'hora de ser a Flix, jo coneixia de vista -d'haver-les vist ja sis o set vegades- mig centenar de persones. Fins i tot em venia la temptació de saludar-les.

L'endemà passo per Ascó, Vinebre i Garcia, on el terreny s'eixampla i planeja. El Priorat a l'esquerra, la Terra Alta a la dreta, l'Ebre s'esmuny entre les dues comarques que produeixen els vins més poderosos de Catalunya.

Móra d'Ebre és una població important, amb una expansió comercial i industrial, que ha segregat un nucli independent, Móra la Nova, afavorit per l'estació del ferrocarril. Les dues Móres formen avui un conglomerat amb un gran poder d'atracció. Però a mi em reclama el camí i segueixo Ebre avall, triant el marge de l'esquerra; prou que me'n penediré. Fins a Ginestar no trobo inconvenients. A l'altra banda queda Miravet, que té un nucli antic sobre el roquissar, i una part nova al pla. Miravet imposa al riu la presència del seu formidable castell musulmà; aquí hi resistiren els Templaris quan el 1308 s'ordenà la dissolució de l'Orde.

Començo a pujar l'inesperat, llarg i costerut port de Rasquera. Una travessa impressionant per les altes soledats, bellíssima si la pogués fer amb calma, però no apta per a la suor d'un ciclista fatigat. Al meu davant, les serres de Pàndols i de Cavalls. Faig revolts i més revolts, pujades i baixades, i mai no trobo ningú. Només el sol que crema, la salutació crepitant d'algun insecte que passa. I allà baix, en la fondària de la vall, l'Ebre majestuós i esquerp, inaccessible.

Josep M. Espinàs (1927)
Vocabulari