LA CASTELLANIA
A mesura que us aneu acostant a Gandesa, el paisatge sembla obrir-se una mica, i apareixen els olivars ben perfilats. L'oli, excel.lent, constitueix la riquesa més important d'aquests indrets. La producció de vi hi pesa de debò. El país és com llunyà, somort, àton, i sembla viure en una convalescència accentuada. D'aquesta comarca, en diuen la Castellania, per raons històriques. Quan el comte Ramon Berenguer IV, rendida ja Tortosa, féu la seva entrada fulminant al país por Xerta i, passant el riu altra vegada, per Nonasp i Faió, l'incorporà als seus dominis per assegurar-se la tranquil.la possessió dels marges de l'Ebre, encarregà la repoblació i el govern de la comarca als templers. Aquests templers s'instal.laren al castell de Miravet i governaren a través de la força que aquest castell infongué -és a dir, del comandament de Miravet. Mentrestant, crearen Gandesa i bastiren l'església vella (d'estil romànic), avui terriblement mutilada. La senyoria de l'Orde durà fins que Climent V la dissolgué enmig d'un escàndol de proporcions europees inusitades. La comarca fou donada als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem (1317), i aquests col.locaren la Terra Alta en la dependència, a través de Miravet, del castell d'Amposta. Miravet fou una cambra del castell d'Amposta, de la castellania d'aquesta ciutat. Per això de la comarca en diuen la Castellania, indici encara vigent del seu origen netament feudal. D'aquests orígens resta a aquesta terra una sang forta i un caràcter vigorós i aplomat.
Josep Pla (1897-1981)
Vocabulari
castellania: demarcació de govern de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la Corona catalanoaragonesa.