ELS GERRERS DE MIRAVET
(...) I al llarg del carrer, en parada, s'eixuguen al sol, rastelleres de càntirs, de gibrells i de catúfols, al peu de les botigues terroses dels gerrers, ben obertes.

D'obradors d'aquest ofici, hom en compta a Miravet una vintena; però no hi ha sinó cinc forns: els qui no en tenen, el lloguen. Llurs especialitats són dues: les grans gerres i els catúfols; l'una i l'altra nasqueren de les necessitats d'aquella regió extremera. Comarques olivaires on els oliverars bosquegen, i terres secaneres on cal recórrer a la sínia. Per això la tasca terrissera segueix els capricis del temps: en un any de secada, sobretot a l'estiu, els torns no paren d'afaiçonar catúfols, i els forns, de coure'n; en canvi, quan les pluges porten una bona anyada d'olives, aleshores falta gent per a bastir gerres, que és feina més feixuga; i encara la feixugesa augmenta perquè s'escau al temps de les fredorades. Les gerres grans es fan entres sessions, tantes com pisos tenen; en grandària només els fan competència els negres cossis bugaders de Quart. Aquests, però, són fets amb major artifici, puix que els dissimulen les afegidures amb fistons sobreposats. Aquí, no: la terrissa a penes si es vesteix; es mostra senzilla amb els tons crus, com de carn nua.

L primera matèria la tenen a mà: el llot del riu barrejat amb una argila vinosa intercalada entre les estratificacions terciàries dels voltants. (...) L'especialització miravetenca dóna unes certes facilitats a l'ofici; solament es fa costeruda quan, per haver-hi una bona collita d'oli, cal obrar gerres al fort de l'hivern. Aleshores cal voltar el treball de precaucions: hom treballa amb aigua calenta i de nit, per tal, segons diuen, de poder-ho fer a porta tancada, amb la qual cosa eviten que se'ls glaci la pasta i se'ls clivellin les mans. En aquestes circumstàncies fan el treball en dues sessions, des d'hora foscant a les nou o deu del vespre, i de les dues de la matinada fins que clareja.



Pau Vila (1881-)


Vocabulari
  • catúfols: qualsevol del caixons o vasos que, en un aparell d'elevació d'aigua, són emportats (per una roda o cadena sens fi) alternativament amunt i avall s'omplen quan, arribats al punt més baix de la seva carrera, s'immergeixen en l'aigua del pou, etc., i es buiden quan arriben a una certa altura.