EN TOTS ELS ALTS PIRINEUS....
En tots els Alts Pirineus es troben aquestes clapisses més o menys extenses. D'on han vingut? Quina raó geològica pot donar-se? Podem atribuir-ho a l'arrossegament de les glaceres de l'època glacial? Per mi, i és també l'opinió de M. Mase, es deu atribuir al gel de l'hivern, on la temperatura d'aquestes regions arriba a 30 i 40 graus sota zero. En efecte, a l'estiu la neu es fon a totes parts; la humitat penetra la crosta granítica a gran profunditat per les esquerdes i fulls dels cingles. A l'hivern, aquesta aigua es congela i, augmentant de volum, produeix una força expansiva que aixeca i trosseja la massa de rocam del cingle, la qual cau a la vall i forma després de segles la desordenada clapissa. Aquestes penyes que el gel destaca de les altes muntanyes i que les congestes proten al riu de la vall, són arrossegades pels aiguats, arrodonides pel ròssec fins al mar. Les pedres granítiques que arrossega el Ter, en el curs superior del riu, són generalment del volum d'un i dos metres cúbics (de Camprodon a Sant Joan i Ripoll). A Vic, un metre; més avall, mig metre; a Girona, sota el pont de Pedret, com el cap, i van disminuint pel ròssec, arrodonint-se i reduint-se en palets, grava i sorra. A la reclosa del molí de Jafre, ja no se'n veu cap; només sorra fins a mar, i fa mils i mils d'anys que aquest despreniment del terreny de les muntanyes arrossegat al mar es produeix!
Carles Bosch de la Trinxeria (1831-1897)
Vocabulari
clapisses: terreny de muntanya pedregós. cingles: espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d'una muntanya.