RIPOLL, VILA COMTAL
La capital del Ripollès -noció sabuda de tothom- té unes arrels històriques insignes. Fundada, a finals del segle novè, en el lloc exacte on es produeix l'aiguabarreig del Freser amb el Ter, és, segons Ferran Soldevila, el fruit més assaonat de la Catalunya comtal. Aquesta afirmació de l'il·lustre historiador descansa en la realitat imponent del monestir de Santa Maria, sorgit de la voluntat senyera de Guifred el Pilós i de la capacitat rectora d'Oliba, l'abat que beneïa el temple l'any 1032.

El cenobi -reconstruït després del vandàlic incendi de 1835- constitueix la mostra més gloriosa del monaquisme català medieval. La portalada de l'església és una peça única, impressionant. El claustre, compost de dues galeries, conté detalls de singular bellesa. L'interior del temple, severíssim i de parets nues, respira encara el clima de l'orde de San Benet. El campanar, tan alt com elegant de línies, domina el nucli urbà i la verda vall que, gairebé envoltada de muntanyes, serpenteja riu enllà a l'encontre de les planes d'Osona.

El recinte eclesial del monestir conserva les sepultures dels comtes Guifred, Ramon Berenguer III i Bernat Tallaferro. Abans de la crema també guardava les de Ramon Berenguer IV. En diversos sarcòfags hi ha, igualment enterrats, el fill i el nét del comte de Besalú; el bisbe d'Urgell, Rodolf, fill del Pilós, i els abats Bertran i Desbach. Enmig de la nau, sota una lauda sepulcral, l'enterrament del bisbe Morgades, restaurador del monestir a finals del segle passat, presideix aquell memorable conjunt de pedres renovades.



Joaquim Casas (1911)


Vocabulari
  • cenobi: convent, monestir.
  • lauda: làpida que conté incisa una inscripció.