| LO TER I LO FRESER |
|
|---|
tingueren per bressol,
bessons que vegé nàixer de la terra
la llum del mateix sol.
-Si vinguesses amb mi, com jugaríem-
digué lo riu Freser a son germà-
amb les pedres i flors que trobaríem
tot rossolant del Pirineu al pla. i a mi em plauen més que els plans.-
-Si anem plegats, no en trobarem pas gaires
-respon l'altre dels rius-;
anem cada u per ell, com nois rodaires
que van a cercar nius.-
I afegeix, refiat de sa llestesa,
lo Freser: -Qui a Ripoll arribe abans
pendrà a l'altre lo nom i la riquesa;
això també s'estila entre els humans.-
Jacint Verdaguer (1845-1902)