Cervera, ciutat antigua de 3.760 personas, queda situada en un
colat, algo eminent tota ella, excepto lo convent y iglesia de
Sant Francesch, que ab algunas pocas casas són al pla, un quart
de hora que distaràn de la ciutat, a a vora de la carretera
principal que munta a la referida ciutat y forma la hecura de una
ferradura. Conté dintre de son recinto la famosa Universitat, en
la qual se estudían leyes, y cànons, y en lo dia de St. Lluch se
obren los estudis, haventhi insignes catredàtics, habitants en
la dita Universitat, lo Sr. Canciller, los Badell y demés
empleats en ella. La capella de la Mare de Déu de la Concepció,
lo teatro major, la peza de exàmens, la llibreria ab las demés
oficinas, patis y zaguans són regios, deventse a la memoria del
difunt catòlich rey de España Felip V. La qual Universitat, que
existeix des de lo any 1718 en Cervera, era antes en Barcelona,
en lo quartel de la Rambla nomenat dels Estudis. Quedan dos
grosas campans dins de aquella Universitat, principalment la que
està colocada dalt del campanar nou, que és molt grosa, el qual
edifici és tot de pedra picada, de hechura quadrada, ab balustres
de pedra y cúpula de fusta, faxada de plom. Tot aquell edifici
és solido y magestuós. La fachada de la Universitat té sinccents
xexanta quatre palms y quatre cents quaranta sis de fondo. Quatre
torres, una a cada cantó de la Universitat y dintre un rellotge.
Vuitanta y quatre columnas, tres grans patis, y altres
singularitats que la fan molt recomanable.
En quant al clima de Cervera, és saludable, però moltíssim fret
en lo hyvern, y lo terreno, encara que ben cultivat, sols
produheix un poch de blat, vi, poch oli y alguns llegums. Se
entra en la població per set portals, y té carrers regulars y
limpios; sent lo carrer Major tot ell molt ben empedrat, que ix
a la plasa de la parroquia, en la que se venera lo Sant Misteri
de tots los fiels, majorment dels cerverins; la iglesia és tan
vella, com que amenaza ruina, ni tampoch molt capaz. Famosas dalt
de aquell campanar de la parroquia las dos campanas lo Timbau y
lo Sant Mayor, por lo molt grosas que las ponderan los cerverins.
(...)
A la rodalía de la ciutat de Cervera, que té lo nom de
Fidelíssima, jauhen los pobles de la Curullada, a una hora
distant de Cervera, y de la vila de Tàrrega a la mitad del camí
al nort; los demés llochs són Tarroja, Cedó, Ribé, las Alugas
baxas y altas, &c.
|
