|
||
Guissona, que queda dintre del territori de la Zagarra, té a sa
rodalía als pobles de Llor, la Manresana, lo famós convent de
Sant Ramón Nonat, entre el llevant y mitjorn; azia al nort y
ponent, los pobles Gra, Sant Marí, la Morana, &c.; y al mitg los
pobles de Castellmayà, Tarroja, Vallvehí, Sanahuja, &c.
La mencionada vila de Guissona és medianament gran en casería, ab lo palacio del Sr. bisbe de la seu de Urgell, penso mitg a no tot casi derruhit. Medià lo número de sos habitants. Queda Guissona situada en planura, però, no obstant poderse dilatar la vista, lo recinto de la vila és més trist que alegre, a causa de la estrechez de alguns carrers per sas voladas y casas vellas; tots los dels carrers són ben empredats y limpios, perque los carros pasan per fora de la vila, ahont són los arrabals, y las més de las casas de ells són novas, ab las que se hi van fabricant. Queda en sos arrabals la iglesia y convent de Santa Rita de Agustins Descalsos, en puesto prou alegre. Las iglesias, dintre de la vila, són la Collegiata, que de present se fa nova, servintse los Srs. canonges, que seran alguns deu o dotze interinament, de la capella de Nostra Senyora del calustro, una de las de la collegiata. Al devant hi ha una plaza regular ab voltas, y la de frente de la nova portalada de la iglesia és casa Josa, pertanyent als Srs. de Eril. Lo campanar de la iglesia collegiata és prou alt, ample y de hechura quadrada, ab una balustrada sobre quel circuheix; entre algunas campanas, la més grosa, nomenada Llorensa, frente de la casa Josa en la plasa, retira bastant lo sonido de ella al de la Madona de la seu de Barcelona. La iglesia y casa dels pares de Seminari, congregació de Sant Vicente de Paúl, queda en puesto alt detrás de la collegiata. En quant a la campaña, per ser entre lo territori de la Zagarra y la ribera del Sió, si assisteixen las plujas en son lloch y temps, abunda de grans, oli, vi, cànam y tot gènero de fruitas y llagums. Guissona és del bisbat de Urgell y lo número de habitants és de 1.500 personas. Se conserva alguna inscripció antigua en lo palacio del bisbe de Urgell, sent també molt antiga aquella vila. |
||
Rafael d'Amat, baró de Maldà (1746-1818) |